LAURA ORGUÉ, AGRAÏDA DESPRÉS DEL SEU HOMENATGE AL PICURT

Se la veu somrient i serena. Acaba de ser homenatjada per la seva exemplar trajectòria en el marc de la desena Mostra de Cine de Muntanya dels Pirineus, PICURT, a la Seu d’Urgell. Tot just uns instants després d’haver observat una projecció que resumia la seva historia, ha ofert amb fortalesa unes emotives paraules d’agraïment al públic present al Parc del Segre. Es tracta de Laura Orgué, que amb només 29 anys ja ha passat a la història de l’esport espanyol, aconseguint la millor actuació en esquí de fons als Jocs Olímpics de Sochi 2014, esport del qual va decidir retirar-se de manera professional després de considerar haver arribat al seu màxim. També va competir a Torí 2006 i a Vancouver 2010, i és una referent de les carreres de muntanya, sent la tricampiona mundial en Kilòmetre Vertical. Pocs dies després d’aquest esdeveniment va aconseguir el segon lloc de la Copa del Món de Santa Catarina (Itàlia) en aquesta disciplina, un resultat excel·lent considerant la seva recent fractura de peroné. Sense cap dubte, aquesta catalana porta l’esport a la sang des de petita. Potser aquest sigui el principal motiu que sol situar-la davant de qualsevol rival, més enllà del seu talent i d’una dedicació més que evident. Les seves paraules denoten maduresa, els seus conceptes són clars i el seu rostre evidencia una gran passió pel que fa.

laurapicurttt40

Laura Orgué rep el seu premi. Foto: Diego Fina.

Quines són les primeres sensacions minuts abans de rebre un homenatge en un lloc al qual tens un gran afecte?

Jo no sóc d’aquí i m’ha fet il·lusió que ho facin en un territori d’acollida durant el meu període de competicions d’esquí de fons i de curses de muntanya. Que sense ser d’aquí se m’hagi tingut en consideració em fa sentir que m’han acollit bé, que m’han integrat. Sento que sóc una mica d’aquí, que és un plus a tot el reconeixement.

Al veure el vídeo i fer un repàs a la teva carrera, de tot el que has aconseguit, què t’ha semblat?

Soc esportista en actiu malgrat haver deixat l’esquí de fons, però tinc un especial afecte per l’esquí de fons. Després d’un any i mig d’haver deixat aquesta disciplina, em fa molta il·lusió recordar tot aquest període, és el meu petit tresor. Haver vist aquestes imatges m’ha remogut  una mica per dins.

Quins van ser els motius per prendre la decisió de retirar-te de l’esquí de fons?

Vaig considerar que ja no podia millorar més en aquest esport. Tot i haver canviat d’entrenament i haver provat coses diferents, durant els últims anys no aconseguí que cada temporada fos millor. Havia arribat al meu límit. Entrenar quan no tens la motivació que ho pots arribar a fer millor no té sentit. Per mi va ser una decisió lògica. És veritat que continuo sent la millor espanyols d’esquí de fons, però tenia més valor el fet d’estar motivada per fer-ho.

Com portes el fet d’abandonar les competicions d’esquí de fons en el dia a dia?

La decisió va ser molt ferma, en un bon moment. No estava insegura. He aconseguit que la meva relació amb l’esquí de fons sigui bona. Ara ho utilitzo com a mètode d’entrenament per altres esports que practico. A més a més, gaudeixo molt seguint com espectadora les competicions en les que jo participava. També m’agrada intentar transmetre la meva experiència en aquest esport, i he treballat amb nens. La transformació ha sigut bona.

Quines són les teves pròximes motivacions?

Ara comença la temporada de les curses de muntanya. A l’hivern em vaig lesionar, em vaig trencar el peroné i vaig estar dos mesos parada. Vaig participar a la primera prova de la Copa del Món de Kilòmetre Vertical, en pujada. Potser serà una mica prematur, però vull posar-me a prova i sentir-me una altra vegada dins de la competició, encara que sé que no aconseguiré els meus millors resultats. Però estic contenta de, fins i tot amb la lesió, haver aconseguit estar a les competicions al principi de la temporada de córrer. La idea és intentar revalidar el títol que vaig aconseguir l’any passat. Les skyrace són carreres de vint quilòmetres, i el meu turmell no està preparat encara. He de veure com evoluciona per reprogramar els objectius.

laurapicurttt39

Laura Orgué rep el seu premi. Foto: Diego Fina.

Com es fa per combinar ambdues disciplines al més alt nivell?

Tot i combinar activitats, la meva prioritat era l’esquí de fons. M’entrenava des del maig al novembre, quan començaven les competicions d’esquí de fons, pensant en l’esquí de fons. Els caps de setmana realitzava curses de competicions de muntanya. La clau per poder fer-ho així està en que les curses de muntanya, fins a dia d’avui, no són esport olímpic. Per tant, el nivell no és tant alt ni tant professional, tot i que cada dia ho és una mica més. Crec que no és comparable directament amb un esport olímpic, ,tenint un nivell d’exigència una mica més baix. Per això crec que ho podia compaginar.

Com influeix en els teus èxits el fet que hagis crescut en un context natural de muntanya?

El fet que ho hagi viscut des de petita em va donar coses que potser de més gran no es poden aprendre. Els meus peus es mouen de forma natural, sé on col·locar-los, si es mourà o no. En canvi, qui no ho ha viscut des de sempre, és una mica més torpe. Es pot aprendre de gran, però és més fàcil si ja ho portes incorporat des de nen.

Quins consells donaries als que estan començant?

No obsessionar-se massa ni realitzar entrenaments tant metòdics. Molts només es centren en un esport o en una activitat. Tot i això, està bé barrejar entrenaments. Fer molts esports et dona una polivalència que aporta riquesa i recursos a allò específic. També cal tractar de gaudir-ho. Ho dic des de la meva experiència personal. Jo he estat obsessionada i tancada en un cert moment, però des de que vaig aixecar la mirada i vaig començar a combinar esports, he pogut gaudir-ho molt més i el meu rendiment ha sigut igual o millor.

Entrevista: Anna Barrera, María Antonieta García y Diego Fina.

Texto:  Diego Fina

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *